Poesía Catalana
DECEPCIÓ
Malalties de l'ànima no maten,
n'agonitza hom llarg temps, mes, ai, no en mor ...
Per dolor, les parets del cor no esclaten,
sols los ulls són qui esclaten amb greu plor.
Mes les llàgrimes cruels, que els ulls enceten,
del cor no trauen la infernal cremor;
mullen ses fibres que eixamplant-se baten,
i així hi cap més dolor dins nostre cor.
Ai del mesquí que en hora maleïda
per ésser naix d'alts sentiments traït:
la mort mateixa en fuig, i en fuig la vida!
Viu per provar amb desficiós neguit
que, si els desigs de l'home són sens mida,
també el cor pel dolor és infinit!
María Aguiló (1825-1897)
Malalties de l'ànima no maten,
n'agonitza hom llarg temps, mes, ai, no en mor ...
Per dolor, les parets del cor no esclaten,
sols los ulls són qui esclaten amb greu plor.
Mes les llàgrimes cruels, que els ulls enceten,
del cor no trauen la infernal cremor;
mullen ses fibres que eixamplant-se baten,
i així hi cap més dolor dins nostre cor.
Ai del mesquí que en hora maleïda
per ésser naix d'alts sentiments traït:
la mort mateixa en fuig, i en fuig la vida!
Viu per provar amb desficiós neguit
que, si els desigs de l'home són sens mida,
també el cor pel dolor és infinit!
María Aguiló (1825-1897)
Comentarios
Oye, chavalilla, este finde estuve en Madrid pero fue viaje relámpago por eso no te avisé. Pero al año que viene voy a estudiar un master a la capi, así que ya quedaremos, eh?
qué tal te va todo, guapa? Un besico
Pero me alegra ver que sigues por aquí.
Oye, no dudes en llamarme cd bajes.
Un besazo!
Didac...nunca fallas. Si no me dejase influenciar, no lo viviría tanto. Y sólo tengo esta vida. :*
Feliz viaje asiático.
Porque el resto también necesitamos y deseamos influencias.