26 may 2009

Poesía Catalana

DECEPCIÓ

Malalties de l'ànima no maten,
n'agonitza hom llarg temps, mes, ai, no en mor ...
Per dolor, les parets del cor no esclaten,
sols los ulls són qui esclaten amb greu plor.
Mes les llàgrimes cruels, que els ulls enceten,
del cor no trauen la infernal cremor;
mullen ses fibres que eixamplant-se baten,
i així hi cap més dolor dins nostre cor.
Ai del mesquí que en hora maleïda
per ésser naix d'alts sentiments traït:
la mort mateixa en fuig, i en fuig la vida!
Viu per provar amb desficiós neguit
que, si els desigs de l'home són sens mida,
també el cor pel dolor és infinit!



María Aguiló (1825-1897)

5 comentarios:

Superbaturra dijo...

pues creo que lo he entendido bien, jejeje. Qué tristote...
Oye, chavalilla, este finde estuve en Madrid pero fue viaje relámpago por eso no te avisé. Pero al año que viene voy a estudiar un master a la capi, así que ya quedaremos, eh?
qué tal te va todo, guapa? Un besico

Dídac dijo...

Cómo se te notan las influencias, guapa...

Pero me alegra ver que sigues por aquí.

Calamidad Ambigua dijo...

Holaaaaaaaaaaa!!!Qué buena noticia, Superbatu invadiéndonos ^^ por favor,nos debemos salir por ahí :D Todo me va bastante bien, estoy bastante estable, muy contenta con el nuevo trabajo, etc. Que bastante me costó, y bien que lo sabes eh?
Oye, no dudes en llamarme cd bajes.
Un besazo!

Didac...nunca fallas. Si no me dejase influenciar, no lo viviría tanto. Y sólo tengo esta vida. :*
Feliz viaje asiático.

Bere dijo...

2 meses y 17 dias son demasiados.

Porque el resto también necesitamos y deseamos influencias.

Calamidad Ambigua dijo...

Tomo nota ^_^